|
Lluís Vicent Banyuls i Ferrando és un músic i poeta valencià, nascut el 1978 a la ciutat de València, tot i tindre les seues arrels familiars i personals a un indret situat a la confluència de les comarques de La Safor, La Vall d’Albaida i La Costera del País ( si encara es pot anomenar així)Valencià. Tots sabem que les vivències de la infància són les que millor forjen el caràcter i allà va tindre les primeres experiències vitals importants .El contacte amb la natura junt amb les llargues estades amb els seus avis, el farien lligat per sempre més a aquesta terra.
Autodidacta des dels 13 anys, quan va agarrar una guitarra trencada de son pare i començà a practicar els primers acords. Sense cap intenció al principi, i en secret, anava perfeccionant la tècnica i els coneixements harmònics, sense cap tipus de coneixement teòricomusical. Simplement tocava les cançons que més li agradaven. Al principi rock i hardcore estilísticament i lletrística.Els seus grups preferits eren de l’estil de Nirvana, Extremoduro,Negu Gorriak, Pearl Jam o els Sex Pistols.Simultàniament anava endinsant-se en la música d’autor, sobretot de la mà de Lluís Llach . Prompte va començar a escriure les primeres cançons amb pocs acords i d’estil més bé punk, en plena adolescència i amb la guitarra, de son pare, cada volta més trencada
Quan tenia 18 anys ,va decidir pagar-se les primeres classes de música. Varen ser estudis de guitarra clàssica, esta volta ja, amb una guitarra nova que li regalaren, els seus pares. Des d’aleshores no ha parat d’estudiar la guitarra espanyola, primer amb el professor Manuel Collado a l’Acadèmia Europa de València, i després amb Toni Iñiguez a l’Institut Musical Giner (El Micalet), també de la ciutat de València, alternant amb temporades autodidàctes.
És a partir d’aquesta época quan comença a tindre les vivències importants a aquesta ciutat, de la qual ja no es deslligaria mai i amb la que tindria un ferm compromís, tant amb la ciutat , com amb el país, i el món( va militar a diversos col.lectius socials i estudiantils).
Estant a la Universitat de València va començar l’any 1999 a tocar la guitarra elèctrica a un grup de ska-punk rock, que temps després esdevendria Matanda., composant majoritàriament les cançons i on també tocaven Albert Belda, hui en dia, bateria dels 121dBs i Àlvar Decors, hui en dia Dj Alvar i Apa de Nanai.
Allà per l’any 2003 va fer un intent que no va fructificar a un grup de jazz brasileny anomenat Tresillo de Negres. Durant aquests anys, a banda de madurar el gust per la música, incorporant a les seues oïdes estils com la samba, bossa-nova, (Vinicius de Moraes fou un referent indubtable)o el ja esmentat jazz (Monk, Joe Pass, Shorter), i després de conèixer l’obra de poetes latinoamericans tals com Benedetti, castellans, com Machado,valencians i catalans (sobretot Martí i Pol i Estellés), va decidir donar-li un gir al que composava.
Va començar a empapar-se, al mateix temps que vivenciava, tant la lletra com la música de cantautors consagrats, « trobadores » castellans (com diuen a Cuba), tals com Sabina i Krahe i cantautors catalano-parlants,tals com Ovidi Montllor i d’altres d’arreu del món, com Tom Waits,Lou Reed o Mikel Urdangarin.Al mateix temps, no ha deixat d’escoltar música, ja fóra de clàssics universals o de gent d’ara i d’ací, com Òscar Briz o Feliu Ventura.
L’any 2004 va enregistrar ,de manera, gairebé cassolana,algunes de les cançons que durant tota la seua vida havia anat fent. I al 2005,amb el nom artístic de Lluís Vicent va parir “Cançons d’anar per casa”, el seu primer treball seriós gravat als estudis Blackout de Russafa, i amb producció de Paco Morillas. En aquest recull de quatre cançons ja donava a entendre que la seua música, a més de diversa, vindria caracteritzada per unes lletres totalment intimistes i suggerents.
Des d’aleshores há oferit el seu treball al públic en forma de recitals , sol o acompanyat de més músics. Ha tocat a sales de concerts de València ciutat i pubs . Amb el disc a la mà va començar a eixir fora de València,quedà finalista al concurs “Tirant de Rock de la Marina II”a Pedreguer i oferí recitals a Catalunya, acompanyat a sovint de Christian García als teclats.
Ara mateix es troba promocionant el seu primer LP, gravat per a Cambra Records i amb Josep Vicent Tallada com a productor,sota el títol de “Consciència Urgent”.Per què “Consciència Urgent”?Diga’m que aquestes deu cançons de diversos estils i fetes per Lluís Vicent entre el 2004 i el 2006( alguna fins i tot anterior), són totes una presa de consciència individual, del propi autor o de persones que li toquen de prop. Consciència de solitud, d’individualitat, de poble, d’escepticisme, de classe, d’amor a la vida, etc.Tots sabem que la consciència és el que ens distingeix de la resta d’éssers vius, parlem no de la consciència en un sentit cristià de culpa i càstig, sinò en sentit d’existència. Aquesta consciència és un sí a la vida, tot i que de vegades, aquesta mateixa ens faça tastar amargura i tristesa. I és urgent perquè Lluís Vicent entén que arribat un punt, o prenem aquesta espècie de consciència, enfrontant-nos de cara amb certes veritats i mentides sobre nosaltres mateixos, o encetem un camí a la deriva.Si més no, per poder continuar endavant, tant a nivell individual com col.lectivament.
Inquiet i incansable, està gravant, des del setembre del 2007, a Xàtiva, el que serà el seu tercer treball: “Tendres deixalles” amb Pau Cháfer com a productor , i en el que fa un repàs musical i lletrístic a aquells sentiments que l’han acompanyat al llarg de la seua primera joventut.
Lluís vicent no dubta en col.laborar amb altres artistes de molt variada significació, per tal de crear públic i fer-se escoltar en un entorn cada cop més desarrelat i difícil, sempre sota els paràmetres de la qualitat artística i la crítica o compromís social, posant per davant les persones del carrer,el poble, abans que qualsevol ortodòxia. És per això que manté activitats paral.leles com la gira que realitza actualment amb els cantautors Carles Enguix i Doctor Dropo, anomenada “El Muntatge.Una cançoneta...i a la presó!”, amb el component de la mítica Tapineria, Garri, amb l’associació de músics de València capital “Incrustados en el Escaparate”de la qual es membre, així com del Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor (C.O.M), el qual el va nominar a la millor lletra l'any 2008 per "Dos Cors" junt a Remigi Palmero i Miquel Gil.
Així mateix té escrits diversos poemaris i proses. De fet, ha estat guardonat el seu
poemari “Café, copa i puro” en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda, i serà publicat per l’Editorial Fonoll i presentat a Barcelona durant la Diada de Sant Jordi del 2008.Aixímateix va guanyar el III Premi de Poesia Camí de La Nòria de Picanya.
Aquest artista, comença ara la seua prometedora i cretivament rica carrera acompanyat d’una exímia banda de músics inmillorables com són: Eduardo Olmedo a la bateria i/o percussions, Pau Chàfer als teclats i Alfred Lorente al baix elèctric. Aixímateix també actua en solitari mitjançant una guitarra i uns samplers, oferint les seues cançons,carregades de crítica i passió, ment i sentiment. Pura poesia...
http://cantautorlluisvicent.blogspot.com
|
|
